Les meves
Pràctiques a l’escola estan arribant al seu final. Sí he de dir la veritat,
tinc ganes que arribi el final ja que compaginar universitat, feina i també
pràctiques resulta una mica estressant, a banda del gran volum de feina extra
que m’ha suposat.
Dit això, és cert
que, com tot a la vida, ha estat una
experiència que considero enriquidora per diversos aspectes:
1. Tracte amb
adolescents; fins ara, la meva feina al món educatiu s’havia limitat a nens i
nenes d’educació primària i estava força interessant a conèixer i a tractar
amb alumnes més grans, en aquest cas, de
4rt d’ESO. Penso que em pot servir per si en un futur he de tractar amb aquesta
tipologia d’alumnat, el fet de no començar de 0 i disposar, almenys, d’unes
poques estratègies i recursos pedagògics.
2. Treball
conjunt; les pràctiques m’han ajudat no només per conèixer als alumnes, sinó
també per treballar amb els professors, amb el cap d’estudis o amb la psicopedagoga
del centre. He pogut veure el volum de feina que té cada professional, les
tasques que té assignades dins del sistema escolar i en definitiva compaginar
tot això amb la meva disponibilitat.
3. Aprenentatge;
com ja he anat comentant, he passat una sèrie de proves formals als alumnes,
com a eina bàsica i principal de les pràctiques (a banda de la presència a l’aula,
del seguiment de classes, etc.) i m’ha servit per aprendre a interpretar dades,
a analitzar-les i a elaborar informes. He pogut veure i aprendre de primera mà
què són les puntuacions directes, les puntuacions típiques, els camps
professionals, saber quelcom més sobre conceptes molt importants dins del
sistema educatiu com la motivació, l’extraversió, el neuroticisme i molts més
conceptes clau.
4. Com a
resultat; el Practicum II és la última assignatura que em manca d’aquest pla d’estudis.
Segurament, pel tema de compaginar feina, treball i família, no he pogut
dedicar-m’hi tot el que m’hauria agradat, però en definitiva, poder passar amb
èxit aquesta assignatura em permetrà obtenir la llicenciatura, que tants
esforços m’ha costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario